Et proposo un camí
El patiment intern no surt més
que de nosaltres mateixos
En nosaltres s'origina, creix
i es dissol fins desaparéixer
Però al patiment se'l pot fer
asseure en una cadira
i observar-lo nosaltres
des de fora
Podem parar-lo,
i aprendre el seu codi
El patiment agobiant llavors
es converteix en un aliat
Al dolor finalment
li creixen les ales
Perquè les ales fan mal.
I alleugen.
Planejar sobre la vida
comporta deixar anar inseguretats,
pors, dependències...
A les quals mai ens hem atrevit
a mirar als ulls...
Per si ens vencien per molt temps
***
Et proposo un camí
compartit d'igual a igual,
de persona vulnerable
a persona vulnerable
Necessites ser escoltat
Necessites ser comprès
Necessites descans
Jo, vaig passar pel mateix.
Respirem les pors
Dissolem la ràbia i la tristesa
Anem, fins a l'altre costat del dolor
